Ramon Vidal Garrell era un dels dirigents de la CNT a l’Espluga de Francolí. Va lluitar a la Guerra Civil i, quan aquesta va acabar, es va exiliar a França. Després de fugir d’un camp de concentració, va arribar a Tolosa i va entrar en contacte amb el grup de Frederica Montseny, on va conèixer homes que anaven i venien d’Espanya.

Juntament amb Joan Salas, Quico Sabaté i Jaume Parés, va creuar la frontera amb un carregament d’armes. Ramon Vidal va restar uns dies a Banyoles fins que es va instal·lar a Barcelona, on mantenia relació amb els seus amics maquis a través d’una lleteria.

Alguns d’aquests maquis van ser acusats d’assassinar el guàrdia civil José Codón, d’atracar la masia de Panella, d’atracar el magatzem de colonials de Ramon Garriga i d’atracar la joieria Molins del Poblenou. Les quatre causes es van unificar en una sola.

Alguns d’ells van ser assassinats i d’altres detinguts, com Ramon Vidal, que sempre va negar haver participat en els atemptats. Es va celebrar un consell de guerra sumaríssim, durant el qual Ramon Vidal va defensar la seva innocència al·legant que només volia visitar la seva dona i la seva filla.