LD’ençà del segle XVIII, fins ben entrat el XX, les dones trementinaires enfilaven a peu camins i corriols, venen als camperols els xarops, pomades, elixirs i ungüents que elles mateixes preparaven recol·lectant i conreant plantes amb propietats medicinals. Les fórmules magistrals passaven de pares a fills d’ençà de temps immemorials, fins que els avançaments tècnics i la modernitat, van anar fent desaparèixer la professió.

Aquest llibre ens documenta la història d’una dona ramellera, que creu arribat el moment d’endur-se la seva filla Andrea, perquè aprengui la professió. La noia, encara molt jove, i que mai s’havia absentat del mas familiar, descobreix el món. No solament aprendrà la professió, sinó que voldrà tastar la vida que té a l’abast i que li ennuvola els sentits.

L’Andrea no és pas l’única protagonista de la història, sa mare, son pare, i altres actors, tenen certament pes específic en la trama, cuinant entre tots a foc lent, molt lent, un final... impensable?